Gran Diccionari

Es mostren 2 resultats

radical


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radical</title>

Accessory
Etimologia: del ll. radicalis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a l’arrel, que procedeix directament de l’arrel. Tubercles radicals.
  2. adjectiu figuradament
    1. Que afecta l’arrel mateixa d’una cosa, el principi d’una cosa.
    2. cura radical Cura que combat el mal en el seu origen.
    3. vici radical Vici que deprava completament.
  3. adjectiu Que canvia del tot, de dalt a baix. Reformes radicals.
  4. masculí lingüística
    1. Arrel.
    2. Realització concreta d’una arrel.
    1. masculí matemàtiques Signe √ emprat per a indicar l’arrel enèsima d’una quantitat o expressió.
    2. adjectiu Dit de la quantitat o expressió afectades pel signe √.
    3. centre radical geometria Punt que té la mateixa potència respecte a tres circumferències.
    4. eix radical geometria Recta formada pels punts que tenen la mateixa potència respecte a dues circumferències.
  5. ciències polítiques
    1. adjectiu Dit dels diversos partits seguidors del radicalisme.
    2. masculí i femení Membre d’un dels diversos partits seguidors del radicalisme.
  6. masculí química
    1. Concepte per a descriure agrupaments atòmics que resten inalterats al llarg de transformacions químiques diverses, per contraposició a grup funcional.
    2. Grup d’àtoms derivat formalment d’un hidrocarbur o d’un heterocicle per pèrdua d’un o més àtoms d’hidrogen i que es troba com a substituent d’un grup funcional o de la cadena principal d’una molècula.
    3. radical lliure Àtom o agrupament d’àtoms que conté un electró desaparellat, procedent en general de la ruptura homolítica d’un enllaç químic covalent, que presenta una reactivitat exaltada.

radical

peroxi, radical

peroxi, radical