■ ranci
| | rància

Etimologia: del ll. rancĭdus, -a, -um, íd. 1a font: 1413
    adjectiu
  1. química orgànica Dit d’una substància greixosa que alterant-se químicament adquireix una olor i un sabor especials, desagradables. Aquesta mantega s’ha tornat rància. Oli ranci. Fer olor de ranci.
    1. enologia Dit del vi envellit de manera adient, amb aroma i tast agradables.
    2. figuradament Existent des de temps molt antic. Una rància estirp. De rància noblesa.
    3. figuradament Revellit, passat, fora de l’ús normal. Home d’idees ràncies.
  3. Mesquí, avar, escàs a donar.