■ rapa

Etimologia: d’origen incert, probablement d’una forma dial. del sud d’Itàlia rappa, resultat fonètic allà de l’it. grappa ‘raïm, gotim’, pròpiament ‘grapa, urpa’, del germ. occ. *krappa, íd. 1a font: c. 1400
    femení
  1. Raïm despullat de grans.
  2. Raïmet que formen les flors de l’olivera i d’altres plantes. Aquesta olivera ja treu la rapa.
  3. adoberia
    1. Cuir en pèl, ordinari o senzill o amb alguna tara o defecte pel qual hom dedueix que en ésser adobat no sortiran senceres totes les peces.
    2. Cuir de qualitat inferior.
  4. botànica
    1. Nom aplicat a diverses espècies d’aràcies del gènere Arum.
    2. rapa blava Planta herbàcia perenne de la família de les aràcies (Arum pictum), de fulles ovals, agudes i cordades a la base, amb la nervadura blanquinosa i que creix en màquies i llocs sorrencs o pedregosos.
    3. rapa mosquera Planta herbàcia perenne de la família de les aràcies (Arum muscivorum), amb un gros tubercle arrodonit, fulles pedatisectes i flors disposades en un espàdix d’eix purpuri negrós.