■ rastrejar

Etimologia: de rastre 1a font: s. XV
    verb
  1. transitiu
    1. Seguir el rastre. Van rastrejar els camps en cerca de la nena desapareguda.
    2. Examinar detingudament (un lloc) cercant un rastre. Després de rastrejar el bosc, la policia va trobar el desaparegut.
  2. intransitiu
    1. Fregar fortament a terra amb un instrument, amb un objecte sòlid.
    2. marina, marítim Gratar una àncora el fons de la mar sense aferrar.