ratificació

Accessory
Partició sil·làbica: ra_ti_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del b. ll. ratificatio, -ōnis, íd.
Body
    femení
    1. Acció de ratificar o ratificar-se;
    2. l’efecte.
  1. dret civil
    1. Declaració de voluntat per la qual hom confirma els negocis que un altre ha conclòs en nom seu, però sense autorització.
    2. Confirmació d’un acte anul·lable.
  2. dret internacional Procediment, reservat generalment al parlament, consistent en la confirmació dels tractats i acords internacionals subscrits per l’executiu.