Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 2 resultats

■ rauc¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rauc</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: rauc
Etimologia: de raucar

masculí Crit de la granota.

Vegeu també:
rauc²

■ rauc¹

masculí Crit de la granota Vegeu també rauc 2

■ rauc²

| rauca

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rauc</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: rauc
Etimologia: del ll. raucus, -a, -um ‘ronc’ 1a font: s. XV

adjectiu Ronc.

Vegeu també:
rauc¹

■ rauc²

| rauca

adjectiu Ronc Vegeu també rauc 1