Es mostren 3 resultats

■ real1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">real</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: re_al
Compareu: reial
Etimologia: del b. ll. realis, íd., der. de res ‘cosa’ 1a font: 1272, CTort.
    adjectiu
  1. Que té existència efectiva (oposat a purament mental o ideal, a aparent o fictici, a simplement simbòlic, etc.). La seva alegria no és pas fictícia: és real. La teva calma és més aparent que real.
  2. Relatiu o pertanyent a les coses, als béns, no a les persones. Drets reals.
  3. hipòtesi real astronomia Hipòtesi deguda a Copèrnic segons la qual la terra i els restants planetes giren al voltant del sol.



    4. Vegeu també:
    real2
    real3

■ real1

adjectiu Que té existència efectiva oposat a purament mental o ideal, a aparent o fictici, a simplement simbòlic, etc La seva alegria no és pas fictícia és real La teva calma és més aparent que real Relatiu o pertanyent a les coses, als béns, no a les persones Drets reals hipòtesi real astronomia Hipòtesi deguda a Copèrnic segons la qual la terra i els restants planetes giren al voltant del sol Vegeu també real 2 real 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

real2

real2

masculí o femení antigament tàctica Campament, conjunt de tendes on s’allotja un exèrcit en campanya Palau reial Vegeu també real 1 real 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ real3

■ real3

masculí economia Unitat monetària del Brasil, que substituí els antics cruzeiro i cruzado Vegeu també real 1 real 2