Es mostren 3 resultats

■ rebeca1

■ rebeca1

femení Becaina Dormida curta Vegeu també rebeca 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebeca2

■ rebeca2

femení indumentària Jaqueta de gènere de punt curta fins a la cintura, sense coll i cordada per davant de dalt a baix Vegeu també rebeca 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebec
| rebeca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebec</title>

Homòfon: rabec
Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. *rĭbĭccu, metàtesi d’un *(i)bĭcĭrru, der. de ibex, -ĭcis ‘isard’ 1a font: s. XIX
    adjectiu
  1. Dit d’una persona, especialment d’una criatura o d’un adolescent, que és difícil de governar pel seu geni, que el porta a plantar cara, a replicar, a no obeir, etc. Un caràcter rebec.
  2. Difícil de treballar, d’afaiçonar, etc. Un material rebec.

■ rebec
| rebeca

adjectiu Dit d’una persona, especialment d’una criatura o d’un adolescent, que és difícil de governar pel seu geni, que el porta a plantar cara, a replicar, a no obeir, etc Un caràcter rebec Difícil de treballar, d’afaiçonar, etc Un material rebec
Informació complementària
Traducció