Es mostren 3 resultats

■ rebeca1

rebeca

Etimologia: probablement der. de bec, com becaina
    femení
  1. Becaina.
  2. Dormida curta.


    3. Vegeu també:
    rebeca2

■ rebeca1

femení Becaina Dormida curta Vegeu també rebeca 2
Traducció

■ rebeca2

rebeca

Etimologia: de Rebecca, títol d'un film de A. Hitchcock (1940), la protagonista del qual duia aquesta peça de vestir
femení indumentària Jaqueta de gènere de punt curta fins a la cintura, sense coll i cordada per davant de dalt a baix.


Vegeu també:
rebeca1

■ rebeca2

femení indumentària Jaqueta de gènere de punt curta fins a la cintura, sense coll i cordada per davant de dalt a baix Vegeu també rebeca 1
Traducció

■ rebec | rebeca

rebec

Homòfon: rabec
Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. *rĭbĭccu, metàtesi d’un *(i)bĭcĭrru, der. de ibex, -ĭcis ‘isard’ 1a font: s. XIX
    adjectiu
  1. Dit d’una persona, especialment d’una criatura o d’un adolescent, que és difícil de governar pel seu geni, que el porta a plantar cara, a replicar, a no obeir, etc. Un caràcter rebec.
  2. Difícil de treballar, d’afaiçonar, etc. Un material rebec.

■ rebec | rebeca

adjectiu Dit d’una persona, especialment d’una criatura o d’un adolescent, que és difícil de governar pel seu geni, que el porta a plantar cara, a replicar, a no obeir, etc Un caràcter rebec Difícil de treballar, d’afaiçonar, etc Un material rebec
Informació complementària
Traducció