■ recórrer

Etimologia: del ll. recurrĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. Anar a demanar un ajut, una informació, a algú. En moments de necessitat, recorria sempre al seu padrí.
    2. Emprar com a mitjà alguna cosa, especialment a manca d’una altra. Van recórrer a un remei heroic.
    3. dret processal Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda o petició.
    4. especialment dret processal Interposar un recurs davant una instància superior contra una resolució dictada per un òrgan administratiu o judicial inferior. L’entitat ha recorregut al tribunal suprem contra aquesta sentència.
  2. transitiu
    1. Fer un trajecte determinat. Van recórrer en mitja hora els quaranta quilòmetres que mancaven.
    2. Repassar una cosa d’un cap a l’altre, especialment per veure els punts on cal fixar l’atenció, fer modificacions, etc. He recorregut tot el llibre, full per full.
    3. tipografia En una composició tipogràfica, passar lletres d’una línia a l’altra.