■ recar

Etimologia: de l’ant. racar, potser relacionat amb el germ. raka ‘rasclet’ o l’àr. raqq ‘compadir-se de’, amb possible influx de l’aramaisme raká ‘beneit’ de l’evangeli de Mateu, 5,22 1a font: 1343
verb intransitiu [usat només en tercera persona] Saber greu de fer o d’haver fet alguna cosa, de deixar-la o d’haver-la deixat de fer. Em reca molt d’haver-vos de deixar. No et reca de no haver-hi anat?