■ recomanar

Etimologia: de comanar 1a font: s. XIV
    verb transitiu
  1. Designar particularment una persona a algú perquè l’atengui, l’accepti, etc. Recomanar un alumne que s’ha d’examinar. Recomanar a un empresari un obrer que cerca feina.
  2. Aconsellar particularment una cosa a algú. Li vaig recomanar d’anar-hi aviat. Recomanar un remei.
  3. Fer recomanable algú o alguna cosa. Les seves maneres agradables ja el recomanen.