■ reconstrucció

Partició sil·làbica: re_cons_truc_ci_ó
Etimologia: de reconstruir
    femení
    1. Acció de reconstruir;
    2. l’efecte.
  2. lingüística Procés inductiu que permet de fixar, a partir de fenòmens lingüístics coneguts, fets que pertanyen a estadis de la llengua desconeguts.