recusar

Accessory
Etimologia: del ll. recusare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb transitiu
  1. Refusar d’admetre algú com a jutge, testimoni, àrbitre, etc. Si recuses la jutgessa, el judici trigarà mesos a fer-se.
  2. figuradament Refusar d’admetre l’autoritat d’algú o d’alguna cosa. Considerava que el veredicte era injust i per això recusà el jurat del premi.