<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">refracció</title>
Accessory
Partició sil·làbica: re_frac_ci_ó
Compareu: difracció
Etimologia: del b. ll. refractio, -ōnis ‘retorn, inversió’ 1a font: 1803, DEst.
Compareu: difracció
Etimologia: del b. ll. refractio, -ōnis ‘retorn, inversió’ 1a font: 1803, DEst.
Body
-
femení
- física Modificació de la trajectòria d’un raig o del front d’una ona quan travessa una superfície que limita dos medis diferents.
- lingüística Evolució d’un fonema que es descompon en dos.
-
òptica
- índex de refracció Per a un medi material, nombre adimensional nc/v, on c és la velocitat de les ones electromagnètiques (llum en el buit), i v la velocitat d’aquestes en el medi material considerat.
- refracció doble Fenomen de refracció que es produeix quan la llum incideix sobre cristalls anisòtrops en direccions diferents de la de l’eix òptic.
- índex de refracció alimentació, indústries alimentàries En l’anàlisi d’aliments, paràmetre determinat amb el refractòmetre d’Abbé i emprat per a l’estimació de la concentració de solucions de sucres i la identificació de greixos.
- refracció acústica acústica Fenomen consistent en la variació de la direcció de propagació d’una ona sonora, en passar d’un medi a un altre, deguda a la distinta velocitat de propagació del so en els dos medis.
- refracció astronòmica astronomia Refracció que sofreixen els raigs lluminosos que provenen dels astres en travessar l’atmosfera.