■ reiteratiu | reiterativa

Partició sil·làbica: re_i_te_ra_tiu
Etimologia: de reiterar
    adjectiu
  1. Que té la propietat de reiterar-se o repetir-se.
  2. lingüística
    1. Dit de l’element, del mot o de l’enunciat que indiquen un fenomen de repetició.
    2. Dit d’un mot format per repetició d’un element, a vegades modificant-lo lleugerament.