■ remença

Etimologia: deriv. del cat. ant. reembre ‘redimir’ 1a font: 1283
  1. femení
    1. antigament Redempció.
    2. història del dret català A la Catalunya Vella, a partir del segle XI, dret (pagament d’una redempció personal) que el senyor territorial podia exigir del vassall subjecte a adscripció a la terra quan aquest volia abandonar-la.
  2. (o pagès de remença) masculí Pagès que a l’edat mitjana estava adscrit a un domini senyorial que només podia abandonar mitjançant el pagament d’una redempció o remença.