■ renaixement

Partició sil·làbica: re_nai_xe_ment
Etimologia: de renéixer 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Acció de renéixer.
  2. usat absolutament [en majúscula] història Període de transició del món medieval al modern, caracteritzat per un refloriment cultural ampli.