■ rendir

Etimologia: del ll. vg. rendĕre, ll. cl. reddĕre ‘rendir’ 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Retre.
    2. pronominal Rendir-se a l’enemic.
    1. transitiu Cansar, fatigar físicament. Aquella feina tan dura el va rendir.
    2. pronominal Cansar-se, fatigar-se físicament. Va voler pujar aquella muntanya i es va rendir. Al final del dia vam acabar rendits.
    1. transitiu Produir un benefici o utilitat, reportar. Quant t’ha rendit, la venda de la finca? Aquest compte corrent rendeix un 10%.
    2. usat absolutament Aquesta feina rendeix molt.
  4. transitiu adoberia Sotmetre les pells a rendiment.