■ renyir

Etimologia: del ll. rĭngī ‘grunyir, el gos, ensenyant les dents’ 1a font: s. XV
    verb intransitiu
  1. Rompre les relacions, l’amistat, amb algú. Ha renyit amb el seu promès. Eren molt amics, però van renyir.
  2. estar renyit (amb algú) Haver-hi renyit.