■ reprovar

Etimologia: del ll. td. reprobare, íd.; amb tot, sembla segur que l’ètim ll. no és un der. de probare, sinó que es devia tractar d’una forma vg. per reprobrare, der. i substitut de opprob(r)are, der. de oprobrium ‘oprobi’ 1a font: s. XIV, Metge
    verb transitiu
  1. Condemnar un acte, un capteniment, etc., com a dolent. Reprovem la teva actitud.
  2. Excloure algú del nombre dels aprovats.
  3. religió i cristianisme Predeterminar Déu la reprovació d’algú.