Es mostren 2 resultats

retòrica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retòrica</title>

Body
    femení
  1. retòrica Art de l’eloqüència, de l’expressió oral i escrita, fixada d’acord amb unes regles que, introduïdes a Grècia pels sofistes, es perpetuaren i s’enriquiren en la tradició successiva.
    1. despectivament Manera de parlar o d’escriure ampul·losa i buida, artificialment elegant, que té en compte només els efectes exteriors, sense un sentiment seriós, convicció artística o moral, etc.
    2. Abundància de paraules, sobretot quan són fora de lloc o enganyadores.
    3. plural Raons que no són del cas. No em vinguis amb retòriques.

retòrica

Informació complementària

retòric
| retòrica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retòric</title>

Accessory
Etimologia: del ll. rhetorĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. rhētorikós, íd., der. de rhḗtōr ‘orador’ 1a font: s. XIII, Vides
Body
    retòrica
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la retòrica. Art retòrica. Escola retòrica. Tradició retòrica.
    2. Dit de tot allò que és conforme a les ensenyances de la retòrica i a l’ús dels rètors.
    3. Dit de qualsevol expressió que, allunyant-se de l’ús gramatical més obvi, mira d’obtenir un efecte particular sobre l’ànim de l’auditor o del lector. Figura retòrica.
  2. masculí i femení Persona versada en retòrica, mestre de retòrica.

retòric
| retòrica