■ retenir

Etimologia: del ll. retinēre, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. No deixar que una persona o una cosa se’n vagi, que obeeixi a una impulsió. No els deixeu anar-se’n: retingueu-los fins al vespre. No retenir l’estómac un aliment, una medecina. Retenir l’orina. Retenir les llàgrimes.
    2. Conservar en la memòria o en l’enteniment. No puc retenir la lliçó.
    3. dret Arrestar. El van retenir dos dies a la comissaria.
    1. pronominal No es va poder retenir d’omplir-lo d’improperis.
    2. usat absolutament i pronominal Dominar els propis impulsos, deixar de fer allò que hom havia començat o que hom volia fer. Retén-te, no facis cap disbarat! Reteniu-vos, ara no és el moment de prendre venjança.
  3. transitiu Suspendre totalment o només en part el pagament del sou i reservar-lo per a satisfer algun deute. Li van retenir el pagament perquè devia diners al fisc.