■ retribuir

Partició sil·làbica: re_tri_bu_ir
Etimologia: del ll. retribuĕre, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    verb transitiu
  1. Pagar un servei, un treball. Retribuir el treball d’algú.
  2. Pagar algú per un servei, un treball. Els operaris han estat molt mal retribuïts.