■ retrotreure

Partició sil·làbica: re_tro_treu_re
Etimologia: de treure
    verb [p p retrotret -a] transitiu
  1. Fingir que una cosa ha passat en un temps anterior a aquell en què realment s’ha esdevingut. Van retrotreure la consagració de la catedral per tal d’aconseguir privilegis.
  2. dret Donar efecte a una llei des d’una data anterior a la de la seva publicació.