■ reunió

Partició sil·làbica: re_u_ni_ó
Etimologia: de reunir 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de reunir o de reunir-se;
    2. l’efecte.
    1. Conjunt de persones reunides. Una reunió de socis. Una reunió pública, privada. Ésser invitat a una reunió.
    2. dret de reunió dret civil i dret penal Dret de reunir-se les persones en un mateix lloc de comú acord amb la finalitat d’assistir a un esdeveniment, de discutir temes d’interès comú o simplement de conversar amigablement.
  3. matemàtiques Conjunt format pels elements que, almenys, pertanyen a un dels conjunts considerats.