■ revenjar-se

Etimologia: de venjar 1a font: 1803, DEst.
    verb pronominal
  1. Prendre’s una satisfacció d’un pesar, d’un disgust, d’un dany que hom ha rebut d’algú. Me’n va fer una de grossa, però ara me n’he pogut revenjar.
  2. Prendre l’avantatge sobre algú que abans era el guanyador. M’has guanyat, però em revenjaré.