■ revoltar

Etimologia: de revolta 1a font: s. XIV
    verb
  1. intransitiu Donar voltes. Aquelles paraules revoltaren pel meu cap.
    1. transitiu Fer donar una volta, cargolar. Revoltar la clau de pas.
    2. pronominal Revoltar-se un cuc.
    1. transitiu Fer alçar algú en revolta. Els diputats revoltaren el poble contra el governador.
    2. pronominal Alçar-se en revolta. Els soldats es revoltaren. Revoltar-se un fill contra el seu pare.
    3. transitiu figuradament Provocar un viu sentiment d’indignació. Aquesta injustícia em revolta.