■ ritme

Etimologia: del ll. rhythmus, i aquest, del gr. rhythmós, íd. 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Proporció de temps entre diversos sons, moviments, fenòmens o actes repetits.
  2. estratigrafia Recurrència o repetició, a intervals més o menys freqüents i irregulars, d’un conjunt o seqüència d’estrats, dins la successió estratigràfica. És sinònim de cicle i de ciclotema.
  3. fisiologia i ecologia
    1. Fenomen característic de processos vitals que es presenta amb una regularitat periòdica, sia a l’escala cel·lular, com el ritme de divisió cel·lular, sia a l’escala de l’organisme (circadiari, estacional, etc.).
    2. ritme circadiari Ritme d’activitat interna que es presenta regularment amb una freqüència d’un cop cada període pels volts de 24 hores, en un organisme sostret a l’acció dels fenòmens exteriors que segueixen l’alternança dia-nit.
    3. ritme estacional Ritme que varia l’estructura en certes comunitats al pas de cada estació.
  4. fisiologia animal
    1. Fenomen que es repeteix a intervals regulars.
    2. ritme del cor Successió, a intervals regulars, de les contraccions cardíaques.
  5. música Moviment que hom imprimeix a la música, de la qual és un element essencial.
  6. poètica Repetició successiva d’un element dins un vers.