Es mostren 2 resultats

■ romaní1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">romaní</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. ros marīnus, íd. 1a font: s. XIV
    masculí botànica
  1. farmàcia, indústria farmacèutica i alimentació, indústries alimentàries Arbust perennifoli de la família de les labiades (Rosmarinus officinalis), molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, flors blavoses en petits ramells i fruits amb quatre núcules, emprat com a planta ornamental i remeiera i també com a condiment.
  2. romaní mascle Esteperola.



    3. Vegeu també:
    romaní2

■ romaní1

masculí botànica farmàcia, indústria farmacèutica i alimentació, indústries alimentàries Arbust perennifoli de la família de les labiades Rosmarinus officinalis , molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, flors blavoses en petits ramells i fruits amb quatre núcules, emprat com a planta ornamental i remeiera i també com a condiment romaní mascle Esteperola Vegeu també romaní 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ romaní2

■ romaní2

plural romanís adjectiu i masculí i femení Gitano Associació romaní masculí lingüística gitano 3 Vegeu també romaní 1
Traducció