Es mostren 2 resultats

■ romeua

■ romeua

femení Romeva
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ romeu
| romeva [o romeua]


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">romeu</title>

Partició sil·làbica: ro_meu
Etimologia: del b. ll. romaeus, i aquest, del gr. rhōmaĩos ‘romà’, aplicat en l’Imperi d’Orient als pelegrins occidentals a Terra Santa i estès després a pelegrins d’altres llocs sants 1a font: s. XIV, Llull
masculí i femení Pelegrí que va en romiatge a un santuari.

■ romeu
| romeva [o romeua]

masculí i femení Pelegrí que va en romiatge a un santuari
Informació complementària
Traducció