Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 2 resultats

■ ronc¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ronc</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de roncar 1a font: 1803, DEst.

masculí Soroll que hom fa roncant.

Vegeu també:
ronc²

■ ronc¹

masculí Soroll que hom fa roncant Vegeu també ronc 2

■ ronc²

| ronca

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ronc</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. raucus, -a, -um, íd., que hagué de donar *roc, alterat per influx de roncar, amb què s’evitava també la confusió homonímica amb roc¹ ‘pedra’ 1a font: 1653, DTo.

adjectiu

Que té un so aspre.
patologia Que pateix de ronquera.

Vegeu també:

ronc¹

■ ronc²

| ronca

adjectiu Que té un so aspre patologia Que pateix de ronquera Vegeu també ronc 1

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ ronc¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ronc</title><lbl type="homograph">1</lbl>

■ ronc¹

■ ronc²

| ronca

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ronc</title><lbl type="homograph">2</lbl>

■ ronc²

| ronca

Qui som?

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ ronc1

■ ronc1

■ ronc2 | ronca

■ ronc2 | ronca

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ ronc¹

■ ronc¹

■ ronc²

| ronca

■ ronc²

| ronca

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia