Es mostren 2 resultats

■ ronc1

ronc

Etimologia: de roncar 1a font: 1803, DEst.
masculí Soroll que hom fa roncant.


Vegeu també:
ronc2

■ ronc1

masculí Soroll que hom fa roncant Vegeu també ronc 2
Informació complementària
Traducció

■ ronc2 | ronca

ronc

Etimologia: del ll. raucus, -a, -um, íd., que hagué de donar *roc, alterat per influx de roncar, amb què s’evitava també la confusió homonímica amb roc1 ‘pedra’ 1a font: 1653, DTo.
    adjectiu
  1. Que té un so aspre.
  2. patologia Que pateix de ronquera.


    3. Vegeu també:
    ronc1

■ ronc2 | ronca

adjectiu Que té un so aspre patologia Que pateix de ronquera Vegeu també ronc 1
Informació complementària
Traducció