rovell

Accessory
Etimologia: d’un ll. vg. *rubĭclus, resultat d’un encreuament del ll. robīgo, -ĭnis ‘òxid; malura de les plantes’ amb un ll. vg. *rubĭcŭlus, -a, -um ‘vermellós’ (postulat per l’it. ant. rubecchio ‘vermellós’) 1a font: s. XIII
Body
    masculí
  1. química inorgànica
    1. Òxid fèrric hidratat, de color vermellós, que es forma a la superfície del ferro per acció de l’aire humit.
    2. per extensió Capa d’òxid hidratat que es forma a la superfície de diversos metalls per acció de l’aire humit, mitjançant processos de corrosió.
    3. per extensió Brutícia que es diposita o es forma a la superfície d’alguna cosa.
  2. figuradament Manca d’expeditesa de quelcom deguda a una inacció prolongada, a manca d’exercici, d’entrenament.
  3. botànica i fitopatologia Malura produïda en diverses plantes per fongs del gènere Puccinia, de l’ordre de les uredinals. El més conegut és el rovell del blat, causat per P. graminis.
  4. rovell d’ou (o simplement rovell) bioquímica Massa esferoidal groga que hi ha a l’interior dels ous dels ocells i dels rèptils; gema.
  5. rovell d’ou botànica
    1. Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies (Trollius europaeus), de fulles palmatisectes amb els segments incisos, flors grogues i solitàries i fruits en plurifol·licle.
    2. Reig.