■ rugir

Etimologia: del ll. rugīre, íd. 1a font: 1839, DLab.
    verb intransitiu
  1. Cridar, el lleó. La fera rugí en veure’s acorralada pels caçadors.
  2. per analogia
    1. Cridar fort, una persona, de ràbia, d’ira. En saber que no podia fer-hi res, rugí de ràbia.
    2. Bramar la mar, la tempesta, etc. Feia mal oratge i la mar rugia.