Accessory
Etimologia: der. de rumb en l’accepció de ‘ostentació, esplendidesa’ 1a font: 1888, DLab.
Body
-
verb
- intransitiu Mostrar-se rumbós. Quan ha cobrat rumbeja: no mira prim en les despeses.
- intransitiu Seguir un rumb.
- transitiu Fer ostentació d’alguna cosa. Com el rumbejava, aquell vestit nou!