■ rumiar

Partició sil·làbica: ru_mi_ar
Compareu: remugar 1
Etimologia: del ll. rumigare ‘remugar’, que en cat. prengué el sentit específic de ‘pensar reiteradament una cosa’, com mastega repetidament un animal remugant 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Sotmetre (quelcom) detingudament, una vegada i una altra vegada, a la consideració de la ment. Rumiar un pla de venjança.
  2. usat absolutament Encara no m’he decidit: deixa’m rumiar una estona.