rutè
| | rutena

  1. adjectiu i masculí i femení De Rutènia (regió de l’Europa central).
  2. adjectiu i masculí i femení Ucraïnès.
  3. adjectiu i masculí i femení
    1. història A l’Àustria imperial i a Eslovàquia, nom donat als petits russos residents a la banda occidental de la línia Dvina-Dniéper, que formaven part de l’estat polonolituà.
    2. cristianisme Dit dels cristians de ritu bizantí pertanyents a l’església rutena.
  4. església rutena cristianisme Nom donat a l’església uniata de ritu bizantí escampada per Polònia, Galítsia, Eslovàquia, Hongria i Bohèmia, amb comunitats emigrades a l’Europa occidental, als Estats Units d’Amèrica, al Canadà, al Brasil i a l’Argentina.