■ síncope

Etimologia: del ll. syncŏpe ‘supressió d’elements fonològics a l’interior d’un mot’, i aquest, del gr. sygkopḗ ‘escurçament; contracció sil·làbica’, der. de sygkóptō ‘escurçar’, i aquest, comp. de sýn ‘conjuntament’ i kóptō ‘tallar’ 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
  1. lingüística Eliminació d’elements fonològics a l’interior d’un mot.
  2. música Irregularitat de l’accentuació, originada per desplaçament de l’accent rítmic, que s’esdevé per la prolongació d’un temps feble sobre un temps fort.
  3. patologia Pèrdua sobtada de la consciència, completa i transitòria, lligada a una brusca anòxia cerebral.