sagrament

Accessory
Etimologia: del ll. sacramentum ‘penyora de garantia; jurament; sagrament (ll. ecl.)’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí cristianisme i religió
    1. teologia Signe de la presència operativa de Déu en la història de la salvació. Jesucrist, sagrament de Déu.
    2. litúrgia Cadascun dels set signes sensibles i eficaços de la gràcia: baptisme, confirmació, eucaristia, penitència, unció dels malalts, orde i matrimoni.
    3. plural Confessió i comunió. Freqüentar els sagraments.
    4. plural Confessió, comunió (viàtic) i unció dels malalts, que hom anomena també darrers sagraments. Ha rebut els (darrers) sagraments.
    5. sant sagrament Hòstia consagrada.
  1. antigament Jurament.