Gran Diccionari

Es mostren 2 resultats

sala


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sala</title>

Accessory
Etimologia: del germ. sal ‘edifici amb una sola gran peça de recepció’ 1a font: s. XII
Body
    femení
  1. arquitectura
    1. antigament Casa d’una sola habitació gran, residència senyorial, normalment dintre els murs d’un castell o fortalesa.
    2. Casa comunal on tenen lloc sessions i on hi ha els despatxos de l’administració municipal. Sala del comú, sala de la vila.
    3. Cambra espaiosa, principalment destinada a congregar-s’hi moltes persones. Sala d’espectacles. Sala capitular.
    4. Peça espaiosa on són celebrades les audiències d’una autoritat, d’un tribunal, etc.
    5. Peça principal d’una casa on hom sol rebre visites.
    6. sala blanca Local en què les característiques de l’atmosfera són controlades exhaustivament, la qual cosa les fa especialment aptes per al muntatge d’instruments d’alta tecnologia.
    7. sala d’actes Saló espaiós, generalment adornat i majestuós, on solen celebrar-se els actes públics d’una universitat, d’un col·legi, etc.
    8. sala d’armes En els castells i palaus, cambra on es guarden les armes.
    9. sala de festes Local públic amb servei de bar, pista de ball i escenari.
    10. sala de parament Sala principal i més ben guarnida d’un palau o d’un altre edifici.
    11. sala d’estar Peça on la família sol fer vida en comú a les hores que no són de menjar ni de dormir.
    12. sala d’hospital Sala on hi ha els llits d’un hospital.
    13. sala d’operacions medicina i cirurgia Departament d’un centre mèdic, especialment condicionat per a realitzar-hi intervencions quirúrgiques.
    14. sala estèril Recinte l’atmosfera del qual és contínuament tractada per tal de reduir-hi al màxim possible la quantitat de gèrmens en suspensió. Sovint els termes sala blanca i sala estèril són emprats com a sinònims.
  2. dret processal
    1. Cadascuna de les seccions administratives o jurisdiccionals en què es divideixen els tribunals col·legiats.
    2. Conjunt de magistrats que es reuneixen corporativament per jutjar i resoldre els litigis sotmesos a llur competència.
    3. sala de govern Organisme governatiu format per magistrats i fiscals que té funcions disciplinàries i d’organització de tribunals i audiències.
    4. sala de vacances Conjunt de magistrats que constitueixen el tribunal suprem i les audiències territorials, amb caràcter supletori, durant les vacances, per resoldre afers urgents.
  3. mobiliari Mobiliari de la peça principal d’una casa.

sala

mestre-sala


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mestre-sala</title>

Accessory
Etimologia: de mestre i sala 1a font: 1495
Body
  1. masculí història Criat principal que assistia a la taula d’un senyor i tastava els aliments per tal de prevenir-lo contra un intent possible d’emmetzinar-lo.
  2. masculí i femení [f mestra-sala] Persona que s’encarrega dels serveis del menjador d’un establiment, i de rebre els clients, conduir-los a llurs taules i prendre nota de la comanda.

mestre-sala