■ salvació

Partició sil·làbica: sal_va_ci_ó
Etimologia: del ll. td. salvatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció de salvar o de salvar-se de la destrucció, de la ruïna, especialment de la perdició eterna. La salvació de l’ànima.
  2. Allò que salva, mitjans de salvació. Tu has estat la meva salvació.
  3. religió, cristianisme i filosofia Estat en què l’ésser humà ateny la seva plena identitat, alliberat del mal i molt sovint de la mateixa mort i com a transformat en la seva pròpia realitat, d’una manera definitiva, actualment i de fet o en esperança.