■ santificar

Etimologia: del ll. td. sanctificare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer sant, tornar sant. La fe santifica les sofrences.
    2. transitiu Canonitzar.
    3. transitiu litúrgia Consagrar.
    4. pronominal Apropar-se a la perfecció dels sants, menar una vida de santedat.
    5. pronominal per extensió Mortificar-se.
  2. transitiu Reverir com a sant. Sigui santificat el vostre nom.
  3. transitiu Celebrar amb pregàries i amb abstenció de treball les festes religioses. Santificar el dissabte.