■ santuari

Partició sil·làbica: san_tu_a_ri
Etimologia: del ll. td. sanctuarium, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    masculí
  1. cristianisme i història de les religions
    1. Capella, església, lloc, que ha adquirit caràcter sagrat a causa d’una revelació de la divinitat (o de la Mare de Déu o d’algun sant), o bé que conserva relíquies o imatges, i que ha esdevingut centre de devoció i pelegrinatge.
    2. A les esglésies orientals, presbiteri separat de la nau per l’iconòstasi.
    3. Entre els hebreus, la part més interna i sagrada del tabernacle i del temple, anomenada també sant dels sants.
  2. figuradament Lloc que cal respectar particularment, l’íntim d’una cosa. El santuari de la consciència.