■ saquejar

Etimologia: de l’it. saccheggiare, íd., der. de sacco ‘saqueig’, reducció de saccomanno, íd., de l’al. Sackmann ‘camàlic de l’exèrcit; requisador, saquejador’, comp. de Sack ‘sac’ i Mann ‘home’ 1a font: 1527
    verb transitiu
  1. Emparar-se violentament els soldats, gent armada, etc., de les coses de valor que troben en un lloc. Els mercenaris van saquejar diverses cases. La tropa tenia prohibit saquejar res.
  2. Entrar en un lloc robant tot el que hi ha de valor. Una banda de lladres ha saquejat un xalet.
  3. figuradament Apropiar-se un gran nombre de frases, paràgrafs, idees, etc., d’una obra literària d’altri, plagiar. Saquejar un llibre, un autor.