■ satisfaent

Partició sil·làbica: sa_tis_fa_ent
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. satisfaciens, -ntis, participi pres. de satisfacĕre ‘fer suficientment, satisfer’, en la forma catalanitzada com en faent, estupefaent, rarefaent, etc
adjectiu Que satisfà; satisfactori.