■ satisfer

Etimologia: del ll. satisfacĕre, íd., comp. de satis ‘suficientment‘ i facĕre ‘fer’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Omplir la mesura d’un desig o d’una necessitat d’algú. Si és això sol el que desitja, ja el podem satisfer.
    2. Fer content algú acomplint allò que desitja o espera. Ja em donaré per ben satisfet si em paguen la meitat del que em deuen.
    3. Donar a algú allò que hom li deu, les explicacions que demana. Primer cal que satisfacin els creditors.
    4. Desfer un greuge o una ofensa fets a algú. Les seves excuses i explicacions no em satisfan.
    1. Acomplir, saciar, un desig, un apetit, una passió. Satisfer un desig. Satisfer la fam, la set. Qui podria satisfer la seva ambició? Satisfer els gustos del públic.
    2. Pagar allò que cal pagar. Satisfer un deute. Satisfer l’import d’un compte.
    3. Donar solució a un dubte, un clam, etc. Satisfer la demanda d’un amic.
    4. Complir les condicions. Una solució que satisfà les condicions d’un problema. Un valor que satisfà una equació.