■ saturació

Partició sil·làbica: sa_tu_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. saturatio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de saturar o de saturar-se;
    2. l’efecte.
  2. automàtica, automació Tipus de no-linealitat accidental dels sistemes no lineals consistent en el fet que la característica sortida/entrada presenta una zona en què la sortida es manté aproximadament constant, independentment de l’entrada.
  3. economia Situació dels mercats amb un fort excés d’oferta, normalment temporal, d’una mercaderia i que indica sobreproducció.
  4. electrònica
    1. En un dispositiu electrònic (tub, transistor, etc.), estat de conducció caracteritzat pel fet que la caiguda de tensió és petita i quasi constant, independentment del corrent, el qual ha d’ésser limitat pel circuit exterior.
    2. corrent de saturació En un díode de buit, valor màxim que pot assolir el corrent de placa, el qual roman constant encara que augmenti la tensió de placa.
    3. corrent invers de saturació Corrent a través d’un díode, una junció pn o una barrera Schottky, polaritzat en invers.
  5. electrònica i electroacústica En un amplificador, estat o situació en què el senyal de sortida és inferior al que correspondria d’acord amb el d’entrada, pel fet d’ésser aquest molt superior al previst com a normal per l’aparell.
  6. física Situació que es presenta quan un recipient conté un vapor en equilibri amb la fase líquida de la mateixa substància.
  7. òptica i luminotècnia Atribut de la sensació visual que permet d’estimar la proporció de color cromàticament pur contingut en la sensació total.
  8. índex de saturació geologia Índex que permet de classificar les roques magmàtiques en funció de llur proporció relativa de sílice.
  9. saturació magnètica magnetisme Estat en què es troba una substància ferromagnètica situada en un camp magnètic elevat, caracteritzat pel fet que la inducció magnètica pren un valor màxim que és aproximadament constant independentment de la intensitat del camp magnètic.
  10. zona de saturació hidrologia En els terrenys permeables, zona on tots els intersticis i totes les cavitats són omplerts d’aigua i que, per tant, conté el mantell freàtic.