■ saturar

Etimologia: del ll. saturare, íd. 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. Fer que una cosa esdevingui completament penetrada o impregnada per una altra. Un aire saturat d’humitat.
  2. Efectuar una saturació, portar a la saturació.
  3. figuradament Cansar (algú) per excés. Aquest discurs no s’acaba mai: em satura.