■ secularització

Partició sil·làbica: se_cu_la_rit_za_ci_ó
Etimologia: de secularitzar
    femení
    1. Acció de secularitzar o de secularitzar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret canònic
    1. Permís obtingut per un religiós de deixar definitivament l’institut al qual pertany, amb la pèrdua de tots els drets i deures inherents a la seva professió.
    2. Indult concedit a un sacerdot o clergue per a viure com a laic amb la dispensa del celibat i de l’obligació de l’ofici diví.
  3. història Transferència de béns de l’Església a propietaris civils o a l’estat.
  4. religió i sociologia Pèrdua o minva que experimenten les religions tradicionals en la societat moderna.
  5. teologia Cessió a l’estat d’activitats i serveis que tradicionalment ha exercit una església o una religió.