■ sedentari | sedentària

Etimologia: del ll. sedentarius, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Que seu molt, que es mou poc d’un lloc a l’altre. Una persona sedentària.
    2. Que exigeix d’estar assegut. Una ocupació sedentària. Fer una vida molt sedentària.
  2. adjectiu anatomia animal
    1. Relatiu o pertanyent a la posició asseguda.
    2. Dit de la tuberositat isquiàtica.
  3. etnologia i sociologia
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent als individus o als pobles que practiquen el sedentarisme (en oposició al nomadisme).
    2. masculí i femení Individu d’un poble que practica el sedentarisme.
  4. adjectiu zoologia Dit de l’ordre, l’espècie, etc., els individus del qual són d’hàbitat fix o romanen fixos sobre un substrat.