■ segrestar

Etimologia: del ll. sequestrare ‘confiar en dipòsit; separar, allunyar’, der. de sequester ‘mitjancer, dipositari’, i aquest, de sequi ‘seguir’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Dipositar el jutge una cosa en poder d’un tercer fins que hom haurà decidit a qui ha de pertànyer. La jutgessa segrestà el béns de l’acusat.
  2. Raptar una o més persones tot exigint diner o altres condicions per a llur rescat. Un grup terrorista ha segrestat la presidenta.
  3. Recollir, l’autoritat judicial o administrativa, una publicació que hom preveu que pot ésser delictiva. La policia està segrestant el butlletí d’aquest grup anarquista.